cialda monodosis ese 44mm contra capsula

Cialda contra Càpsula

Les coses com són, no us vull pas enganyar: entre cialda i càpsula, sempre sempre trio la cialda. En aquest article provaré d’explicar-vos el perquè de la meva clara preferència, detallant les diferències entre ambdós sistemes de prendre cafè.

Aquest inici us pot semblar sorprenent, ja que el lideratge de la càpsula sobre la cialda és immens. De fet, hi ha molta gent, potser vosaltres mateixos, que no teniu gaire idea d’allò que és una cialda, i en canvi disposeu d’una cafetera de càpsules a casa o a la feina.

La cialda és una mica anterior a la càpsula, però la càpsula la va arrasar del mercat, perquè duia a darrere el coet de la Nestlé, anomenat Nespresso. Va ser una revolució en la manera de prendre cafè, i no només la cialda ho va patir: també les cafeteres italianes o Moka, popularment anomenades Oroley, van quedar majoritàriament tancades al fons d’algun fosc armari.

La cialda va resistir en un únic indret: Itàlia. Això ja ens dóna una primera pista. Al país del cafè per excel·lència, ni en George Clooney els va acabar de convèncer. La càpsula conté, amb prou feines, 5 grams de cafè. No n’hi cap més, dins del potet de plàstic o alumini. I arriben a cinc si no hi ha saboritzants diversos, que ja sabeu que moltes càpsules són un ventall de gustos i colors. La cialda té entre 7 i 7,2 grams de cafè, i només cafè, entre dos fulls de paper d’arròs que contenen el cafè premsat i segellat amb calor (sense fer servir cap mena de cola). Si vols cafè, perquè t’agrada el cafè, tendeixes a estimar-te més la cialda. Això és el que van fer els italians, i que va salvar aquest gran invent.

La cialda també és coneguda com a ESE-44: Easy Serving Espresso de 44 mil·límetres de diàmetre. Dit en català, un cafè espresso fàcil. Tan fàcil com la càpsula? Jo diria que fins i tot més. Es tarda el mateix temps en fer una que altra, però el resultat és un cafè que en el cas de la cialda, serà com espresso, dels que et prens al Caffè di Francesco.

No estic dient que la càpsula no sigui bona, però té un límit de grams que no li permet arribar a certs nivells de sabor, aroma, cos. Ambdues són una manera fàcil de fer un cafè a casa o a l’oficina. Però la cialda es pot comparar amb un espresso d’un bar, i la càpsula és més aviat un espresso light, com els que solen agradar al nord d’Europa o als Estats Units.

Un altre dels fets que amb els anys ha anat esquerdant el monopoli abassegador de les càpsules ha estat descobrir les piles immenses de potets que s’anaven formant arreu del món. Eren de plàstic o alumini, i a més, molt difícilment reciclables. Tal ha sigut l’impacte, que ara han provat de fer càpsules amb materials que en diuen compostables. Es tracta d’una millora, sense cap mena de dubtes, però ben lluny de la cialda, totalment biodegradable.

Quan fas un cafè amb cialda, l’aigua bullent a 90 ° passa pel paper natural de les cialdes i va directament al cafè sense passar pel plàstic ni l’alumini amb els quals estan fetes les càpsules.

I no oblidem el vessant econòmic! El preu de la càpsula és similar al de la cialda. Però quantes vegades no us ha fet falta un cafè amb una mica de força, sigui al matí o durant la llarga jornada laboral, i heu hagut de fer dues càpsules, per què amb una no engegàveu? Això no us passarà amb les cialdes, amb una en tindreu prou, i amb un bon gust de cafè a la boca.

Si vau provar les càpsules perquè us agrada el cafè i us pensàveu que podríeu prendre un bon espresso a casa, tasteu les cialdes: no us decebran! Només tindreu el problema d’haver de trobar un lloc on desar la cafetera de càpsules!



0
    La teva cistella està buida