espresso

El cafè i el nord d’Itàlia

El cafè va arribar a Itàlia, si fa no fa, al mateix temps que arriba a altres indrets d’Europa. Es diu que un comerciant venecià el va introduir el 1645 a través de la seva ciutat. Fins aquí, res d’especial. Es va anar posant de moda a tot Europa, i es van anar creant els primers establiments per prendre cafè. Al segle XVIII, totes les grans ciutats tenien més d’un cafè.

Què és el que fa que a Itàlia, i particularment al nord, s’hi desenvolupi una cultura del cafè com a cap altre indret?

En primer lloc, cal assenyalar dos invents, dues obres d’art de la creativitat dels enginyers del nord d’Itàlia. El primer gran invent és la cafetera per fer el cafè espresso. La va crear i patentar l’enginyer de Torí (Piemont) Angelo Moriondo. El 1901, va ser perfeccionada per Luigi Bezzera, de Milà. De fet, la cafetera espresso era la primera que permetia fer un cafè, de manera ràpida i senzilla. A més, creava una beguda totalment diferent de la resta de cafès que es prenien fins aquell moment. La màquina va permetre a multituds de bars d’oferir espresso, com no passava a cap altra lloc del món.

El segon gran invent és d’Alfonso Bialetti: la cafetera de Moka, italiana, de rosca, oroley o com us agradi més anomenar-la. És la causant de dur el cafè a dins de les llars italianes (i de casa nostra), permetent fer un cafè proper a l’espresso.

Amb aquestes dues cafeteres, el consum de cafè es dispara. A més, passa de ser una beguda que es pren a poc a poc, en grans tasses, com encara es fa a la major part del nord d’Europa i dels Estats Units, a ser el glop intens de l’essència del cafè.

Aquest augment de la demanda de cafè va tenir dues altres conseqüències, que fan del nord d’Itàlia el centre de la cultura cafetera mundial.

En primer lloc, la demanda fa que Itàlia esdevingui, en un principi, el primer comprador de cafès del món, que entren principalment pels ports de Gènova i Venècia. Encara ara, els millors cafès del món, entren per aquests ports. Els tractants de cafè italians coneixen els productors abans que ningú, i s’enduen els bons cafès. Just el que ens va mancar en un principi a Catalunya, que havíem d’importar cafès de qualitats inferiors.

En segon lloc, la gran demanda de cafè fa que es desenvolupi la indústria torrefactora. Si mireu les estadístiques mundials sobre consum de cafè, veureu que el nord d’Europa les lidera de llarg. Ara bé, si mireu la llista de les principals empreses productores i exportadores de cafè torrat, les empreses italianes, i sobretot les del nord, són les líders mundials.

En resum, al nord d’Itàlia inventen el cafè modern, trien i compren el millor cafè verd, i el torren com ningú altre. I per acabar-ho d’adobar, prefereixen barreges fines i delicades, afruitades, lleugerament àcides i amb un regust dolç, amb un rostit mitjà i una prevalença de cafès de qualitat aràbica, principalment d’Amèrica Central.

El que ens agrada a nosaltres i que us servim a Il Caffè di Francesco.



0
    La teva cistella està buida